Orígens de crisis.
ffLa crisi econòmica nord-americana va tenir el seu origen en les hipoteques subprime, que són aquelles que es concedien a clients amb escassa solvència, o amb poques garanties que poguessin fer front al pagament de les seves quotes. En un món globalitzat com en el qual vivim, el virus subprime nascut a Estats Units i les seves conseqüències, han trobat les vies perfectes per aconseguir crear una gran infecció en tot el sistema financer mundial. Els bancs que promocionaven les hipoteques subprime, necessitaven més diners per poder continuar oferint aquesta classe de préstecs hipotecaris. Per a això els introduïen en productes estructurats que venien a altres entitats financeres i així obtenien nova liquiditat amb la qual podien continuar realitzant les seves activitats i concedint noves hipoteques subprime. El virus de les hipoteques subprime ha aconseguit emmalaltir al sistema financer a nivell mundial i provocar una crisi econòmica internacional de conseqüències catastròfiques.
Com comentem, aquestes hipoteques, en un món globalitzat, han pogut arribar a entitats financeres de tot el món. Els bancs es presten diners entre si a l'anomenat mercat interbancari i els bancs han arribat a tenir una gran desconfiança entre ells, perquè pensen uns d'uns altres, que poden estar infectats per les hipoteques subprime. Es bloqueja així la circulació dels diners. Els diners no flueix i això porta a un estrangulament de l'activitat econòmica, perquè si les entitats financeres no disposen de liquiditat, no poden donar, ni a les famílies, ni a les empreses, els crèdits que necessitin per dur a terme els seus projectes.
L'economia espanyola ho sofert un greu recessió en la qual s'ha destruït el teixit productiu és a dir que hi hagut molta gent que l'han despedit i s'ha apuntat a l'atur, també els comptes públics s'han desviant provocant un gran dèficit que al final es tradueix en retallades socials a partir de la sanitat, l'educació, ajuts socials i pensions.
COM AFECTA LA CRISIS A LA GENT GRAN
El problema de les pensions que davant la falta de treball i per tant el no pagament de les cotitzacions socials i el menor consum provoca que tant la seguretat social i els ingressos de l'estat disminueixin i s'ha arribat a parlar que fins el nou model de treballar fins als 67 anys en un temps futur no serà viable. Per tant el repte d'adaptar l'envelliment cada cop més clar de la nostra població i la menys gent que estar treballant en el nostre mercat laboral provoca que alguns experts davant la possible inviabiltitat de que l'estat pugui garantitzar les pensions demanen però per que si encara estàs en actiu i no té contractat un pla de pensions... no tardi a fer-ho. I si ja està jubilat, reservi part dels seus estalvis per poder subsistir en un futur no gaire llunyà.
Quan va començar aquesta crisi, des de tots els organismes ens encoratjaven al fet que consumíssim més per evitar que entréssim en la depressió econòmica. Poc cas els va fer la ciutadania. Però sobretot, es posava l'accent que dos sectors no havien de tenir cap por a la crisi: els funcionaris i els jubilats, ja que tenien assegurats els seus ingressos. En el primer cas així era, però en el cas dels jubilats, la cosa no està tan clara. A part dels problemes esmentats anteriorment, s'ha sumat un de nou: els fills.
El normal és que quan els fills es fan grans , s'independitzin dels seus pares i muntin la seva pròpia llar. Però si això, abans de la crisi, ja passava quan els fills eren mes grans, ara s'ha allargat el termini i fins i tot es donen casos en els quals no ho abandonen mai. Els pares arriben a jubilar-se amb els seus fills vivint amb ells. I damunt, en l'atur.
Han passat de ser treballadors amb un sou decent i amb els fills guanyant-se un jornal a ser jubilats amb una pensió escassa i havent de mantenir als seus fills en atur. Molts d'ells estan tirant mà als estalvis de tota la vida i aquests, comencen a escassejar.
rel
c
com
en
